Projectes

Medhycon (2012-2016)
Avaluació de la connectivitat hidrològica i de sediments en conques mediterrànies d’ambients contrastats. Impactes del canvi global.
El projecte Medhycon va investigar els patrons canviants de connectivitat hidrològica i de sediments induïts pels canvis climàtics i d'ús del sòl a conques mediterrànies mitjançant l'aplicació de la tècnica del balanç integrat de sediments en escenaris probables de canvi global. El model SWAT, validat prèviament amb els balanços de sediments, també es pot utilitzar per anticipar la resposta de la conca, en aquests canvis. La investigació se centrarà en tres conques en un rang a priori de connectivitat decreixent i de menor a major superfície: la petita conca de Vallcebre (4 km²) al Sud del Pirineu Oriental, a l'illa de Mallorca, la conca del torrent de Sant Miquel (151 km²) a la Serra de Tramuntana, i la conca del torrent de Na Borges (319 km²) al Pla de Mallorca. Els objectius del projecte són:
1. Desenvolupar un balanç integrat de sediments com a model conceptual de la connectivitat hidrològica i de sediments aplicant un enfocament multitècnic a les tres conques. El modelatge GIS, les tècniques de traçadors de sediments i el seguiment continuu dels fluxos d'aigua i sediments s'utilitzaran per desenvolupar una comprensió de la resposta de la conca.
2. Desenvolupar encara més l'aplicació del ¹³⁷Cs a l'estudi de la traslocació del sòl, l'erosió i l'origen del sediment. Es prestarà especial atenció a les diferents fonts d'incertesa. Els resultats obtinguts de l'aplicació de les tècniques s'utilitzaran per millorar el model conceptual desenvolupat a (1).
3. Investigar la transferència de contaminants per aigua i sediments a través del sistema fluvial i avaluar l'impacte d'aquests contaminants en les zones humides situades a la part baixa de les conques mallorquines, prestant especial atenció als efectes de l'ús del sòl.
4. Aplicar el model SWAT per a la simulació contínua d'aigua, sediments i fluxos de contaminants associats a les conques d'estudi. Aquest model s'adaptarà per reflectir el model conceptual desenvolupat per a les conques d'estudi. Un cop validat i calibrat, el model SWAT s'utilitzarà per simular la connectivitat hidrològica i de sediments en diferents escenaris de canvi global, ús del sòl i canvis climàtics, a les dues conques més grans.
5. Per implementar una Infraestructura de Dades Espacials (SDI) que contingui informació de referència resultant del seguiment continu dels fluxos fluvials (aigua, sediment i contaminants relacionats des de capçalera fins a les parts baixes de les conques), s'han implementat models de connectivitat amb els diferents escenaris de canvi global, així com totes les dades considerades. de rellevància ambiental d'aquestes conques i zones humides relacionades.
Medhycon-2 (2017-2021)
El projecte Medhycon-2 va més enllà del coneixement actual sobre la resposta ecogeomorfològica dels paisatges mediterranis al canvi global. Per a una gestió i intervenció eficaç a les conques, es requereix d'una comprensió basada en processos de connectivitat; ergo, d'un enfocament sintètic entre ecologia, hidrologia i geomorfologia, així com de la sensibilitat de la conca entesa com la capacitat de resposta front una pertorbació, sempre en relació amb la magnitud de la força de pertorbació. Medhycon-2 té com a objectiu
1. definir nous mètodes per avaluar amb precisió la sensibilitat de transmissió de la conca i com funciona la transferència de sediments a escala conca i fins a quin punt qualsevol compartiment està connectat (acoblat) o desconnectat (desacoblat) per obtenir informació quantitativa sobre el canvi temporal de les condicions de la superfície (connectivitat funcional) a una gamma d'escales espacials.
2. avaluar les retroalimentacions entre els processos biològics i geomorfològics en conques mediterrànies mitjançant la modelització d'escenaris de canvi global en condicions de no estacionarietat per definir les millors estratègies mitjançcant indicadors que permetin la recuperació d'ecosistemes degradats. La recerca se centrarà en un paisatge cultural representatiu mediterrani, la conca del torrent Sa Font de la Vila (5 km², Mallorca).
Medhycon-3 (2022-2026)
Modelització ecogeomorfològica en conques mediterrànies: llindars de connectivitat a múltiples escales per a l'avaluació de la degradació del sòl.
El projecte Medhycon-3 pretén avançar substancialment en la comprensió dels processos ecogeomòrfics en conques mediterrànies afectades pels impactes del canvi global, traspassant les observacions realitzades a escala vessant a escala conca de drenatge mitjançant la combinació de dades de camp a llarg termini i models numèrics a múltiples escales per detectar els llindars de degradació. Medhycon-3 pretén avançar substancialment en la comprensió dels processos ecogeomòrfics en conques mediterrànies afectades pels impactes del canvi global per tal de detectar els llindars de degradació com a eina eficaç per a plans d'acció proactius i intel·ligents de gestió integral de conques de drenatge:
1. Definir llindars de connectivitat dels fluxos d'aigua i sediments per identificar llocs i moments en quan/on les retroalimentacions entre forma i funció del paisatge són especialment susceptibles a la degradació del sòl.
2. Augmentar les observacions a escala vessant dels fluxos d'energia superficial cap els fluxos d'aigua i exportació de sediments a conques amb models ecogeomòrfics a múltiples escales temporals i espacials que interactuen. La recerca se centrarà en un paisatge cultural representatiu mediterrani, la conca del torrent sa Font de la Vila (5 km², Mallorca). Es caracteritza per la forestació de terres agrícoles tradicionals i els efectes de dos grans incendis forestals el 1994 i el 2013 on les terrasses agrícoles ocupen el 37% de la zona.
Els projectes Medhycon-1 (CGL2012-32446) i Medhycon-2 (CGL2017-88200-R) varen investigar patrons hidrosedimentaris i de vegetació i connectivitat hidrològica i de sediments en aquesta conca utilitzant drons, tècniques de fotogrametria de precisió (LiDAR) i imatges hiperespectrals, models digitals del terreny d'alta resolució, índexos de connectivitat de sediments, radionúclids i monitoratge continu dels fluxos d'aigua i sediments, de manera que el projecte actual es beneficiarà clarament de les dades i la instrumentació ja recollides. El projecte combinarà tècniques de modelització, intel·ligència artificial, teledetecció i treball de camp.

Inunsab
Servei d'Alertes Primerenques front Riscos d'Inundació de les Illes Balears
La Universitat de les Illes Balears ha implementat en diferents fases des de l’any 2004 una xarxa hidromètrica d’estacions de mesura automatitzada. D'aquesta manera, s’ha obtingut un registre continu i precís seguint els estàndards de xarxes hidromètriques internacionals. La revisió constant i un manteniment adequat a camp, ha permès obtenir dades hidromètriques que sustenten amb rigor la investigació en hidrologia superficial en conques de drenatge mediterrànies i la generació d’un millor coneixement del comportament de la hidrologia superficial a l’illa de Mallorca. S’ha de tenir present que els registres històrics d’hidrologia superficial són considerats de suma importància en la planificació hidrològica, de riscos d’inundació i de sostenibilitat dels ecosistemes lòtics.
Així, la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea (2000) exigeix l’aplicació de cicles de planificació hidrològica en els quals la robustesa i la fiabilitat de les sèries de dades generades per les xarxes hidromètriques són fonamentals per a la realització dels Plans de Risc d’Inundació. Amb tot, a partir d’aquesta infraestructura existent descrita, el grup MEDhyCON té la intenció de crear la xarxa d’estacions d’alerta primerenca introduint la capacitat de comunicació de les dades en temps real. En aquest sentit, es volen ajuntar esforços aprofitant la plataforma IoTIB com a eina de telecomunicació en temps real i aconseguir una infraestructura moderna i necessària a les Illes Balears. Els objectius principals són desenvolupar:
1. Models hidrològics en temps real, per tal de simular potencials episodis hidrològics a partir de la informació obtinguda a través de la monitorització de la xarxa hidromètrica
2. Una interfície gràfica i cartogràfica (Web; Geoportal HydroMED) amigable del sistema de monitorització que permeti la consulta de les observacions en temps real i la visualització dels resultats dels models hidrològics desenvolupats com a sistema d’alerta primerenca.

Infloodmed
Gestió integral del risc d'inundació en petites conques mediterrànies: seguiment i desenvolupament de protocols per a la construcció de territoris resilients.

El projecte INFLOODMED pretén avançar substancialment en la comprensió del risc d'inundació en petites conques mediterrànies afectades pels impactes del canvi climàtic, implementant solucions d'adaptació contínua que avaluen la vulnerabilitat actual i futura en zones propenses a inundacions.Es combinarà una solució de seguiment hidrològic, meteorològic i territorial a llarg termini amb models numèrics a diverses escales per tal de detectar llindars de vulnerabilitat a mesura que s'avaluen les retroalimentacions sociohidrològiques com a eina eficaç per a plans d'acció proactius i intel·ligents de Protecció Civil a escala local.
La implementació de tecnologies innovadores, d'accés obert i de codi obert a nivell local es realitzarà en col·laboració amb les parts interessades locals/nacionals, per avaluar com les solucions basades en la natura de les conques fluvials estudiades (la majoria rius efímers) per a uns millor i contínua valoració del risc d’inundació. La recerca se centrarà en la Regió de la Mediterrània Central d'Espanya, o sigui, Alacant, Múrcia i Illes Balears; regions que il·lustren clarament la transformació de l'economia, la societat i el medi ambient amb una expansió urbana exponencial, agricultura intensiva i assentaments turístics.
INFLOODMED s'aprofita d'anteriors projectes espanyols i europeus i de l'actual Projecte INUNSAB dissenyat per establir un sistema d'alerta primerenca del risc d'inundació a les Illes Balears que inclou explícitament el seguiment puntual i continu dels cabals a les capçaleres de petites conques mediterrànies amb més perill d'inundació. El projecte combinarà mesures digitals terrestres, feina de camp i l'ús de geodatabases d'accés obert territorials, així com tècniques de modelització.

VULNER-ISLAND

Avaluació de la vulnerabilitat a perills naturals a la illa de Mallorca.

L'objectiu principal del projecte és desenvolupar un marc conceptual integrat de la vulnerabilitat enfront dels perills naturals de l'illa de Mallorca. Per a això es realitza un estudi de vulnerabilitat física per exposició a perills naturals de diversos components territorials: població, infraestructura crítica, edificis, ocupació del sòl, ecosistemes i de l'activitat turística. A més, s'analitza la vulnerabilitat social i els seus components.
Posteriorment, es desenvolupa una bateria d'Indicadors de vulnerabilitat de l'illa enfront de perills naturals. L'estudi també inclou el desenvolupament d'instruments específics de monitoratge i anàlisi de la vulnerabilitat basats en l'ús de geotecnologies. Es realitza una anàlisi d'escenaris futurs de la vulnerabilitat basant-nos en canvis en l'ocupació del sòl, així com s'inclou la cartografia de connectivitat hidrològica per a la detecció de zones de concentració de sediments que facilita el rescat de víctimes després d'episodis d'inundació.
La recerca inclou el desenvolupament d'eines de visualització dels resultats com a visors cartogràfics i un "dashboard" de vulnerabilitat. Així mateix, es desenvolupa un model de càlcul dinàmic de la vulnerabilitat enfront d'inundacions a partir de la informació proporcionada per un sistema d'alerta primerenca construït en el marc del grup de recerca en el qual es realitza el projecte.

Els resultats del treball suposen un avanç conceptual i metodològic significatiu en l'àmbit científic dels riscos i proporcionen una eina de transferència de singular rellevància per als serveis d'emergència a nivell insular i municipal de l'illa. L'objectiu final és reduir la vulnerabilitat del territori insular als perills naturals i fomentar la construcció de territoris resilients sobre la base del coneixement científic dels riscos i les vulnerabilitats.
El projecte serà realitzat en un període de quatre anys per un equip interdisciplinari format per geògrafs, economistes i enginyers industrials que aporten el seu coneixement a l'anàlisi conjunta dels riscos naturals.

C2IMPRESS

Tribute Trigger Buffer per esdeveniments d’inundacions

Els impactes del canvi climàtic, inclòs un augment de períodes prolongats de pluges intenses, intensitats extremes de precipitació i desbordament dels rius, ja estan afectant la societat, l'economia, el patrimoni cultural i la salut pública a tot Europa.
Els recents impactes socioeconòmics i ambientals de les inundacions extremes a Irlanda, el Regne Unit i l'Europa central són testimoni dels impactes desastrosos que aquests perills futurs poden suposar. La gestió del risc d'inundació requereix mesures de prevenció en estreta col·laboració amb les autoritats de protecció civil. Amb aquesta finalitat, TRIBUTE pretén ajudar les autoritats nacionals, regionals i locals d'arreu d'Europa a respondre a la següent pregunta vital en cas d'inundació: "He d'iniciar una evacuació i quant de temps he d'evacuar amb seguretat?".
La resposta a la pregunta anterior és única per a l'àrea seleccionada, ja que no tots els llocs són igualment propensos a les inundacions. Disposar d'un pla d'evacuació abans que es produeixi una inundació pot ajudar a evitar confusions ia prevenir lesions i danys. Una tècnica utilitzada per avaluar el temps en què s'ha de recomanar una evacuació és l'anomenat "trigger buffer". Una "zona d'evacuació" és un límit preestablert que circumscriu una àrea de tal manera que quan la làmina d'inundació provinent de qualsevol direcció creua el buffer, es recomana una evacuació.

Processos d’erosió i de transport de sediment a l’Atles Mitjà (Marroc)
En un context de canvi climàtic i pràctiques agrícoles intensives, l'augment de la població i les necessitats d'aigua, juntament amb una millor comprensió de la variabilitat de l'erosió en funció de l'evolució i l'ús del sòl, és essencial per a l'aplicació de polítiques més efectives per reduir la degradació del sòl i, per tant, per satisfer millor l'objectiu del desenvolupament sostenible.
La presa Bin El Ouidane és una presa estratègica per al Marroc; ajuda a mantenir la seguretat alimentària nacional, ja que assegura el reg de grans superfícies regades al Marroc (69.400 ha), el subministrament d'aigua potable a les principals ciutats de la regió i la producció d'energia hidroelèctrica. La regió de Béni Mellal-Khnifra és una regió agrícola. La seva economia es basa en gran mesura en la producció agrícola, la qual es troba molt condicionada pel clima i la disponibilitat de recursos (aigua i sòl). Entenent la dinàmica entre aquests diferents components, els recursos agrícoles es gestionaran millor.

L'objectiu principal del projecte és augmentar el coneixement científic sobre la hidrologia i el transport de sediment a la conca de Bin El Ouidane, aplicant l'anàlisi espacial de variables relacionades amb l'erodobilitat del sòl, les relacions entre societat/clima/medi i els vincles amb l’aterrament de l'embassament. Així mateix, el projecte té vocació de realitzar cursos de formació a joves investigadors, inclosos estudiants de doctorat i postdoctorat, donant mobilitat als investigadors marroquins a la UIB, perquè puguin treballar amb l'equip científic tot usant els seus laboratoris.

TRINB - Turisme Resilient front perIlls Naturals a les Illes Balears
El projecte Turisme Resilient front perills Naturals a les Illes Balears: ús d’instruments tecnològics avançats en la gestió de riscos en destinacions turístiques madures - TRINB té com objectiu investigar i comprendre la dinàmica i l‘impacte dels riscos naturals a les Illes Balears per desenvolupar models predictius que millorin la preparació i la resposta dels establiments turístics i els propis turistes davant d’aquests fenòmens. Dins el marc de TRINB tres eines tecnològiques innovadores: (1) portal web d'administració avançada, (2) aplicació mòbil amb informació sobre riscos naturals i vulnerabilitat en temps real i (3) funcionalitat de ciència ciutadana on els usuaris reportaran observacions i dades en temps real.
El projecte tindrà un impacte social profund, especialment en la seguretat i el benestar dels turistes i els treballadors al sector turístic. En proporcionar informació precisa i oportuna sobre riscos naturals, l’aplicació mòbil millorarà notablement la capacitat dels visitants per prendre decisions informades en moments crítics. Això no només augmenta la seguretat personal, sinó que també fomenta una experiència turística més segura i plaent. A més, la iniciativa de ciència ciutadana dins de l’aplicació permetrà als turistes participar activament en la seguretat del territori, creant un sentit de responsabilitat i compromís amb el lloc que visiten. Econòmicament, el projecte proporcionarà beneficis significatius a la indústria turística de les Illes Balears. Segons el Marc Sendai de Resiliència front Desastres Naturals 2015-2030 promogut per Nacions Unides, cada euro invertit en prevenció suposa un estalvi de cinquanta en restauració post-catàstrofe.

Gestionat en col·laboració amb