Els incendis forestals són fenòmens d’origen natural o antròpic generalitzats a tot el territori. El
risc d’incendi és un tema prioritari a tot el món pel seu increment en freqüència, severitat i
duració. Aquest risc provoca anualment grans pèrdues de masses forestals i constitueix, avui en dia,
una de les principals causes de degradació dels espais forestals i dels ecosistemes, a més de
pèrdues materials i personals.
AA l’Europa Mediterrània i, per context geogràfic, a les Illes Balears, el perill d'aquests fenòmens
es veu fomentat principalment per:
- Major propensió a ser més intensos i severs. Hi ha més combustible al territori per mor de l’abandonament de l’agricultura i augment de la superfície forestal. A més, el canvi climàtic provoca altes temperatures de manera perllongada i condicions més seques en general, causant estrès hídric en la vegetació i augmentant la seva flamabilitat.
- Increment de la recurrència. L’augment de la urbanització en zones genera una interacció de conductes humanes urbanes a l’entorn forestal que pot esdevenir sovint en negligències (ex: absència de perímetres de seguretat, manca de gestió, ús inadequat del foc), augmentant el nombre d’incidents relacionats amb el foc.
L’ús del sòl i els canvis de cobertura terrestre són un clar factor que tendeix a incrementar la
càrrega de combustible i la continuïtat del paisatge forestal, augmentant la probabilitat
d'incendis. En relació amb l’evolució de la coberta forestal a les illes Balears, si es comparen les
dades del Primer Inventari Nacional Forestal (1970) amb les del Quart Inventari Nacional Forestal
(2012), es produeix un augment de superfície forestal de més del 25%, un 73% més de terreny forestal
arbrat, al voltant de 115 milions d’arbres més, i s’ha duplicat el volum de fusta amb escorça al
bosc.
OBJECTIUS
- Identificar i avaluar les zones susceptibles de patir un incendi forestal fent ús de tècniques d’anàlisi espacial multicriteri que parteixin de diferents fonts de dades d’usos i cobertures del sòl, estat de la vegetació i presència d’infraestructures antròpiques com a base, i se’ls incorporin els factors meteorològics en temps real, obtinguts de les estacions meteorològiques instal·lades per a determinar l’evolució del risc.
- Generar i/o adaptar la cartografia d’usos i cobertures del sòl, així com l’estat de la vegetació, procedents de diferents fonts de dades o mitjançant tècniques de teledetecció.
- Compilar cartografia d’infraestructures antròpiques i identificar les zones d’interfase urbano-forestal.
- Seleccionar un mètode d’interpolació per a les variables meteorològiques i determinació d’un mètode d’anàlisi espacial multicriteri per al càlcul del risc a partir de les dades obtingudes en les activitats.
- Representar els resultats de vulnerabilitat en temps real en una escala espacial i temporal adequada per a l’àmbit d’estudi i les variables d’entrada utilitzades.
- Seguiment en temps real al visor de les dades observades i índexs calculats rellevants per aquest risc.
- Cartografia actualitzada sobre l’estat actual de la vegetació de les masses forestals, a partir de la utilització de dades d’índexs emprats de manera habitual, com el NDVI o el LAI.
- Cartografia diària i horària de pronòstic de risc d’incendi forestal, tant a escala municipal com a escala de massa forestal contínua, a partir d’un o diversos índexs emprats de manera habitual, com per exemple el FWI, o el conegut com a 30/30/30.
- Integració de productes de l’European Forest Fire Information System (EFFIS).