Les illes Balears, tant per la seva localització geogràfica com per les pròpies característiques del clima mediterrani, estan exposades a un nombre significatiu de riscos climàtics. Aquests riscos poden produir impactes negatius de consideració en la societat i les seves activitats econòmiques, però també als ecosistemes naturals.
Els riscos climàtics tenen el seu origen en l’ocurrència de fenòmens atmosfèrics. Així, és freqüent parlar de riscos climàtics associats a temperatures extremes, a vents forts o a precipitacions intenses. Tots aquests fenòmens apareixen lligats a situacions atmosfèriques concretes, amb una durada temporal que va des de minuts fins a dies o setmanes. Les sequeres, per exemple, constitueixen un cas particular, ja que estan lligades a l’absència d’un fenomen atmosfèric concret, la pluja. Tot i això, les sequeres constitueixen un dels riscos climàtics més rellevants tan a escala global com al nostre entorn immediat.

A les illes Balears és possible fer un seguiment adequat dels riscos climàtics a partir de la següent classificació:
  1. Temporals i tempestes destructives. Situacions proclius a generar impactes derivats de vent intens, i que poden succeir de manera simultània a pluges o nevades intenses afectant als sistemes terrestres socioambientals de les illes Balears.
  2. Temperatures extremes. Risc lligat a onades de calor o de fred. Aquests episodis (tant les onades de calor com les de fred) tenen importants efectes sobre la salut humana, amb un increment notori de la mortalitat, però també en els ecosistemes i l’agricultura.
  3. Sequeres. És un període en el què la disponibilitat d’aigua està per davall del que es considera normal a una regió determinada i a un període concret. A les illes Balears és un risc també molt present, i que històricament ha tingut un gran impacte social.
  4. Processos erosius. Conjunt de processos de disgregació o dissolució de les partícules de les roques o el sòl, transport i deposició. Els processos erosius són causats pels agents externs modeladors del paisatge (aigua, vent, gel o processos gravitacionals), però també per agents biològics i humans.

OBJECTIUS

  1. Seguiment en temps real al visor de les dades meteorològiques observades i índexs calculats rellevants per aquest risc.
  2. Generació de mapes estàtics i dinàmics de balanços hídrics
  3. Balanços de sediment per a conques de drenatge.
  4. Determinació de zones vulnerables a processos erosius.
  5. Cartografia actualitzada dels distints índexs de sequera amb que es treballi (i.e., SPI, SPEI).
  6. Cartografia diària i horària de pronòstic de superació de llindars de les variables lligades als distints riscos climàtics considerats: a) temperatures extremes (tant càlides com fredes), així com d’índexs de confort tèrmic que se’n puguin derivar; b) velocitat del vent; c) precipitació en forma de neu.
  7. Servei d’avaluació setmanal de l’extensió i gravetat de les sequeres.